Aquesta setmana ha estat laboralment curta, però això no l'ha fet menys intensa, ja que els set dies els té igualment. Moltes són les notícies que corren aquests dies: tot el que comporta la precampanya electoral, el rescat dels 33 miners xilens, els aiguats... No tinc esma ni ganes de comentar res en concret, degut a la contracturació que tinc a les cervicals i el malestar que em provoca.

Ara bé, no puc estar-me de mencionar un important aniversari, avui fa 70 anys que van assassinar el nostre president. Lluís Companys va ser assassinat perquè va ser un home valent que va honrar el nostre país i la seva gent, nosaltres hem d'honrar la seva memòria continuant treballant per la llibertat i la justícia social al nostre país. Hem de ser gent valenta, com ell.

Però sembla que alguns volen fer oblidar la seva valentia. Tant el PP, on l'Alícia Sánchez Camacho ha dit que no cal mirar al passat, com el president Montilla, dient que el president Companys -i també el president Macià- eren un símbol "de l'esperit d'aquella Catalunya i aquella Espanya que caminaven juntes, des del coneixement, la solidaritat i el respecte mutus".

No us sembla que a més d'un li caldria un Delorean per viatjar en el temps i prendre veritable consciència de la història i de què va succeir?

És per això que avui us proposo Back to the future que, a més a més, enguany fa 25 anys que es va estrenar. Precisament al Festival de Sitges han commemorat l'efemèride envoltada de veus que indiquen que aviat es reestrenarà en 3D.

Jo no perdré l'oportunitat de tornar-la a veure. Back to the future i tota la seva trilogia són un gran clàssic del cinema de ciència ficció i per a mi és un dels films que més he vist.