Fa uns dies es van posar en contacte amb mi per demanar-me suport en el cas de Lactalis-Nestlé de Viladecans. La fàbrica es trasllada a Guadalajara i deixa 180 treballadors i treballadores al carrer. Immediatament em vaig posar en marxa per donar la cobertura i el suport necessari a aquest cas on l'empresa argumenta que marxa per pressió urbanística. A la vegada, degut a que és un trasllat i proporcionen als treballadors la possibilitat d'anar a Guadalajara, els hi ofereixen el mínim si no accepten la mudança.

No em digueu que no és surrealista dir que no els acomiaden, que els donen una alternativa. De debò creuen que és tan senzill agafar la família i marxar a Guadalajara? Sí, es pot dir que amb els temps que corren més val això que res, però les nostres vides tenen arrels, i no estem parlant d'anar a treballar a Vic o Girona, sinó de traslladar tota família i les vides de tots ells a Guadalajara.

I el més gros de tot això és que un dels principals motius és per pressió urbanística. És a dir, que l'empresa no té futur a Viladecans perquè no es pot expandir, degut a que no té la complicitat de l'ajuntament, que només pensa en fer pisos, més i més pisos. Sé que ja he fet en alguna ocasió aquesta pregunta, però es que em sorprèn que els qui governen no se la facin: qui comprarà els centenars de pisos buits que hi ha a Viladecans si ofeguen la indústria i deixen a la ciutadania sense opcions de treballar?

La situació és molt complicada, però des d'Esquerra estem fent tot allò que està a les nostres mans perquè aquests treballadors tinguin el màxim de recolzament possible. És per això pel que estic ficada en política, per ajudar a aquells i aquelles que ho necessiten. Però dol la impotència que se sent quan la passivitat de qui governa és còmplice d'un fet tan greu com la destrucció de llocs de treball a Viladecans. Això m'ha donat més forces, si cap, per seguir treballant en l'increment de la nostra presència a l'ajuntament, perquè només així cada dia podrem ser més i més útils per a la ciutadania.