Aquesta setmana ha estat un xic estressant, tot i que l'he gaudit força. Ara venen tres dies de descans i celebració en família en el marc de la Castanyada. Nosaltres aprofitarem per anar a veure els castanyers i trepitjar les catifes de fulles. També farem panellets i ens els menjarem tots plegats amb una mica de moscatell. I sobretot donarem la benvinguda al fred en el descans de la calidesa de casa.

Tot això és maco que ho fem amb els nostres infants, perquè per molt que la globalització té coses bones, també en té que no ho són. Un exemple d'aquesta part negativa és el risc d'homogeneïtzació cultural, on podem perdre les nostres tradicions en detriment d'altres que venen de fora. La Castanyada n'és un exemple evident, ja que l'assetjament que patim amb Halloween és una prova del risc que suposa per a la nostra celebració. Tinc una amiga que explica molt ben argumentat que l'origen de la Castanyada, vinculat a tots sants, també esta relacionat amb fantasmes, entre altres elements comuns. Molt bé, això ho accepto, però no podem permetre substituir la tradició de fer panellets per la de buidar carbasses, com no podem permetre oblidar les nostres cançons, per exemple.

És per tot això que animo a aquelles persones que tinguin un infant al seu voltant, que comprin el llibre Què celebrem? La Castanyada, que és el primer d'una col·lecció que promet ser molt interessant, ja que explica les nostres tradicions als més petits de la casa. Hi ha altres números editats per explicar el carnestoltes, el Nadal i Sant Jordi, tot i que si no tinc mal entès, encara no es poden trobar a les llibreries.

Així doncs, aquesta és la meva proposta de la setmana, celebrar la castanyada amb la família i els amics i amigues per tal de no perdre part del que som, la nostra cultura. I quina millor manera de fer-ho que transmetent-la als infants amb un bon conte.