Durant la campanya vaig decidir aparcar les meves propostes. Un cop finalitzada la campanya, un cop coneguts els resultats, recupero "La proposta de la setmana", que em permet fer-vos propostes per al cap de setmana vinculades amb quelcom que ha estat destacat per a mi en els dies anteriors.

Ara, però, us deveu preguntar, com és que amb el cop de diumenge proposa una pel·lícula infantil? Doncs perquè en aquests moments és quan mai s'ha de perdre la il·lusió de vista, aquella il·lusió que fa brillar els ulls com infants que descobreixen el món que els envolta. Aquella il·lusió dels vailets i vailetes que a nosaltres ens fan redescobrir la bellesa de la quotidianitat, del petit detall. Aquella il·lusió que els fa esmerçar-se per qualsevol petit repte. Nosaltres ara tenim un gran repte per davant, de manera que la il·lusió ha de ser un valor a l'alça.

Però Toy Story 3, a més a més, per a mi té un sentit molt personal, és la primera pel·lícula que he vist amb la meva filla, tot just el cap de setmana passat. Poder compartir aquest moment amb ella va ser molt especial, veure-la concentrada, atenta, quieta i en silenci, gaudint d'una divertida, tendra i original història, on la imaginació vessa per tot arreu.

Imaginació. Un altre element que ara hem de tenir molt present. El repte és nou, el projecte no ha de perdre la seva essència, però la imaginació ha de ser la que ens faci reformular-nos, replantejar-nos, reinventar-nos. El nostre projecte és important, necessari, imprescindible, diria jo. Que les vanalitats no facin ombra a allò realment important, sense perdre mai la il·lusió i capitanejats per la imaginació.