Ahir no vaig poder dedicar cap moment a escriure res al bloc, però això m'ha permès que us pugui proposar que veieu el reportatge que han fet a TV3 de la Nit de Santa Llúcia 2010, que com ja us vaig avançar en el post anterior, va tenir lloc a la meva ciutat. Va ser una gran festa, no només per a les lletres catalanes, sinó per a Viladecans i l'Agrupació Mossèn Cinto Verdaguer.

Jo no havia assistit mai a la Nit de Santa Llúcia, que cada any organitza Òmnium, però el meu oncle Josep fa uns anys va guanyar un dels premis i va assistir-hi. A ell i la seva dona, la meva tieta Mercè, no els va agradar massa el format, però enguany van sortir entusiasmats. Crec que la nova directiva, forçada per les circumstàncies econòmiques, van saber trobar una bona fórmula, on incloure gent de la pròpia ciutat va ser per a nosaltres tot un encert.

En arribar vam seure a les nostres butaques, després de saludar a amics i coneguts, i vam esperar receptius a allò que se'ns havia d'oferir. A l'inici, com veureu al vídeo, van sortir els companys i companyes del grup de teatre viladecanenc. Se'm va posar la pell de gallina. Conec gairebé a tothom, uns més que a altres, però veure'ls allà, recitant el poema, va ser molt maco, molt emocionant. No només pel que transmetien, sinó perquè també sabies que per a ells i elles estava sent una experiència important.

Un altre dels moments més dolços, a banda de les impressionants interpretacions del grup a capel·la i de la parella que il·lustrava els premis, va ser quan els més petits i petites del Mossèn Cinto van sortir per presentar el premi de literatura infantil. No hem de patir, hi ha una bona cantera i el teatre a Viladecans té llarga vida assegurada!

Finalment, va arribar la cloenda, on les autoritats van fer diversos discursos, on la recent investida presidenta del Parlament va fer el seu primer acte institucional. Per a mi aquest discurs va ser nefast, no només perquè no se sap expressar -a veure ara quants convergents la critiquen com ho van fer amb el president Montilla perquè no sabia parlar bé català i ho llegia tot?-, sinó pel to anacrònic, pel missatge "tranquils, ara ja tornem a governar i el país tornarà al bon camí", com si el país fos seu.

Bé, no vull entretenir-me en el que per a mi va ser el punt negre d'una nit meravellosa, ja que de la cloenda vull destacar el moment en que el grup de capel·la va començar a cantar els segadors i tota la platea ens vam aixecar i vam començar a cantar. Això ja no ho veureu al vídeo, perquè només van retransmetre la primera mitja hora, però segur que amb aquest tros tindreu prou per fer-vos una idea de la gran vetllada que es va viure a Viladecans.



Nota: tinc al tinter de l'esborrany del bloc diversos articles que aniré publicant conforme els pugui anar enllestint.