La immersió lingüística, intocable!
Ahir una notícia va convulsionar tot l'escenari polític, a saber, la sentència del Tribunal Suprem sobre la nostra preuada immersió lingüística. La qual pretén obligar a la Generalitat de Catalunya a "reintroduir" el castellà al nostre ensenyament "com a llengua vehicular de forma proporcional i equitativa amb relació al català en tots els cursos del cicle d'ensenyament obligatori".
En conèixer la notícia no m'ho podia creure. Un sistema elogiat arreu per la seva capacitat d'integració i els seus palesos bons resultats vol ser dinamitat. I tot plegat perquè uns quants pares van denunciar que els seus fills no podien rebre el seu ensenyament en castellà. Us imagineu anant a viure a Alemanya i demanar que els donin les classes en castellà? O a Portugal? Sí, sé que els costa entendre que això de Catalunya és quelcom diferent, però és que ho és, i no podem permetre que ho deixem de ser. Recordo com quan vaig estar estudiant a Suècia vaig fer molta pedagogia dient que jo era catalana, que no em sentia espanyola. Sobretot recordo una conversa amb un noi de Jerez de la Frontera, el qual va alucinar quan li vaig explicar que no parlem català per donar pel sac, ni que tampoc som quatre il·luminats. Sí, sí, creuen això. Li vaig explicar que parlem català perquè és l'idioma de la nostra terra i es parla des de fa un mil·leni. Sí, aviat és dit, el català ha sobreviscut segles i segles a prohibicions continuades i n'hem d'estar orgullosos i orgulloses, i no podem permetre que en ple s.XXI ens pretenguin fer fer passes enrere! Per a mi la immersió lingüística és intocable!
Joan Sales deia “Els catalans sovint som imbècils, però no per això hem de deixar de ser catalans. El que hem de deixar de ser és imbècils”. Doncs això, deixem de ser imbècils i defensem allò que és nostre, perquè si la gent no defensés allò que és seu, el món seria ben avorrit i homogeni. El nostre gran tresor és la llengua i si algun dia desapareix, el món sencer haurà patit una gran pèrdua. I no ho dic perquè consideri que el català és un gran què millor que altres llengües, sinó perquè és la llengua d'un poble amb una llarga i complexa història, és una llengua, sens més, i la humanitat sencera es beneficia de la seva existència. I què carai! És la meva llengua, la de la meva família paterna, la de la meva família política, la de la meva filla, la de la meva terra!
En conèixer la notícia no m'ho podia creure. Un sistema elogiat arreu per la seva capacitat d'integració i els seus palesos bons resultats vol ser dinamitat. I tot plegat perquè uns quants pares van denunciar que els seus fills no podien rebre el seu ensenyament en castellà. Us imagineu anant a viure a Alemanya i demanar que els donin les classes en castellà? O a Portugal? Sí, sé que els costa entendre que això de Catalunya és quelcom diferent, però és que ho és, i no podem permetre que ho deixem de ser. Recordo com quan vaig estar estudiant a Suècia vaig fer molta pedagogia dient que jo era catalana, que no em sentia espanyola. Sobretot recordo una conversa amb un noi de Jerez de la Frontera, el qual va alucinar quan li vaig explicar que no parlem català per donar pel sac, ni que tampoc som quatre il·luminats. Sí, sí, creuen això. Li vaig explicar que parlem català perquè és l'idioma de la nostra terra i es parla des de fa un mil·leni. Sí, aviat és dit, el català ha sobreviscut segles i segles a prohibicions continuades i n'hem d'estar orgullosos i orgulloses, i no podem permetre que en ple s.XXI ens pretenguin fer fer passes enrere! Per a mi la immersió lingüística és intocable!
Joan Sales deia “Els catalans sovint som imbècils, però no per això hem de deixar de ser catalans. El que hem de deixar de ser és imbècils”. Doncs això, deixem de ser imbècils i defensem allò que és nostre, perquè si la gent no defensés allò que és seu, el món seria ben avorrit i homogeni. El nostre gran tresor és la llengua i si algun dia desapareix, el món sencer haurà patit una gran pèrdua. I no ho dic perquè consideri que el català és un gran què millor que altres llengües, sinó perquè és la llengua d'un poble amb una llarga i complexa història, és una llengua, sens més, i la humanitat sencera es beneficia de la seva existència. I què carai! És la meva llengua, la de la meva família paterna, la de la meva família política, la de la meva filla, la de la meva terra!