Ja hem començat un nou any, i una nova dècada, però malauradament no ha canviat massa res. La crisi, aquella que havia estat negada pels socialistes fins que l'evidència els va ofegar i obligar a reconèixer-la, encara continua etzibant cops a moltes famílies que veuen com els seus esforços no serveixen de res davant monstres despietats com els bancs i caixes. Com tampoc serveix de res el seu sacrifici per empreses que tanquen amb la complicitat d'autoritats que miren a una altra banda per la seva incapacitat i poca valentia. I malauradament tampoc serveix de res la lluita quotidiana i constant que caracteritza el dia a dia de molts i moltes que veuen com perden batalla rere batalla.

Com a partit d'esquerres i republicà no deixem que la impotència o el desconsol ens envaeixin, perquè és ara més que mai que cal plantar cara. El conservadurisme ha guanyat amb la promesa de fer-nos sortir de la crisi, però com és evident, només pensen en sortir ells de la crisi, com ho demostren el seu camí d'intent de privatització de la sanitat o l'operació de maquillatge d'acomiadar treballadors públics que no faran altra cosa que engreixar les llistes de l'atur.

Ens volen vendre que això de les classes no existeix, que tots som iguals, però com diu sempre algú a qui estimo molt "n'hi ha que són més iguals que altres". Nosaltres des de Viladecans fa molt que treballem per denunciar que no s'estan fent bé les coses en temes de promoció econòmica de la ciutat, que no s'està contribuint a la creació de llocs de treball. Però no només denunciem, sinó que proposem, presentem projectes per crear llocs de treball, que aposten per l'economia productiva, no pel benefici ràpid i fàcil del ciment, que ens ha portat on som ara.

I ara més que mai continuarem treballant en aquesta línia, perquè és esgotador veure com proposen que els de sempre, aquells que paguem els plats trencats dels qui no reben altra cosa que beneficis, ampliïn la seva jubilació, mentre veiem que aquells que han trencat els plats, com els banquers, es prejubilen amb sous desorbitats, insultants, diria jo.

Així doncs, per a nosaltres el 2011 és un any de reptes, perquè a la primavera tindrem eleccions municipals, i esperem poder ser decisius per garantir que els de sempre, com a mínim a Viladecans, deixin de pagar i comencin a viure més tranquil·lament. El meu desig per al 2011, doncs, és que les formigues d'aquest país deixin de pagar les conseqüències de les "farres" de les cigales que encara avui continuen de festa, a diferència de la del conte, que com a mínim va posar seny.