La crisi, aquella que havia estat negada pels socialistes fins que l'evidència els va ofegar i obligar a reconèixer-la, encara continua etzibant cops a moltes famílies que veuen com els seus esforços no serveixen de res davant monstres despietats com els bancs i caixes. Com tampoc serveix de res el seu sacrifici per empreses que tanquen amb la complicitat d'autoritats que miren a una altra banda per la seva incapacitat i poca valentia. I malauradament tampoc serveix de res la lluita quotidiana i constant que caracteritza el dia a dia de molts i moltes que veuen com perden batalla rere batalla.

El conservadurisme ha guanyat amb la promesa de fer-nos sortir de la crisi i conservar l'estat del benestar. Els primers moviments del nou govern indiquen, efectivament, que treballen per l'estat del benestar, però pel benestar burgès. Ens volen vendre que això de les classes no existeix, que per això s'ha de ser de centre, perquè tots som iguals. Però com diu sempre algú a qui estimo molt "n'hi ha que són més iguals que altres".

Nosaltres des de Viladecans fa molt que treballem per denunciar que no s'estan fent bé les coses en temes de promoció econòmica a la ciutat, que no s'està contribuint a la creació de llocs de treball. Però no només denunciem, sinó que proposem, presentem projectes per crear llocs de treball, que aposten per l'economia productiva, no pel benefici ràpid i fàcil del ciment, que ens ha portat on som ara.

És per això que diem no a la jubilació als seixanta-set anys. Perquè no es pot seguir potenciant un model que ens ha dut a la ruïna, demanant que els qui estan pagant les conseqüències segueixin fent més esforços. Perquè és absolutament cínic que qui s'està prejuvilant amb sous insultants en els temps que corren es puguin permetre el luxe d'exigir a qui no arriba a final de mes que allargui els seus sacrificis laborals encara més anys. Perquè aquesta mesura de la jubilació no cal en el context actual, per molt que qui té l'etiqueta de socialista ho vulgui imposar argumentant una suposada necessitat sine qua non el sistema de pensions és inviable. Tingui l'etiqueta que tingui qui promou aquesta mena de mesures, les mesures són neoliberals, i no promouen altra cosa que la desigualtat i la injusticia social.

Repeteixo, nosaltres diem no a la jubilació als seixanta-set anys, i ho fem en coherència a la nostra ideologia d'esquerres, atenent a les dades tècniques que confirmen que aquesta no és la solució i, sobretot, per sentit comú. Perquè les formigues d'aquest país han de deixar de pagar les conseqüències de les "farrers" de les cigales que continuen demanant-les més sacrifici, a les formigues, perquè elles puguin continuar de festa. Nosaltres a Viladecans treballem i treballarem positivia i activament per aconseguir que els de sempre deixem de pagar-ho tot!