Ahir no vaig tenir temps d’escriure al bloc, em va anar bé, perquè així us puc recomanar que aneu a veure la gira que estan fent Els Pets presentant el seu disc Fràgil. Ahir a la nit vaig anar-los a veure, feien l’espectacle “Els Pets fan més teatre” i va ser tot un plaer.

Els Pets va ser un d’aquells grups que van marcar la meva adolescència, vaig assistir a diversos concerts i tenia tots els cd’s. M’agradava allò d’entendre tota la lletra, el punt gamberro d’alguns textos i l’alegria de moltes de les melodies.

Després d’aquesta etapa vaig deixar Els Pets força aparcats. No sé si per aquell petit complex d’alternatiu que ens agafa a tots després de l’adolescència, on deixem de necessitar sentir-nos part del "ramat", per voler ser diferent a la resta; o poder senzillament perquè estava embafada de tantes cançons d’aquest grup, perquè necessitava descobrir coses noves.

Sigui com sigui, mai m’han deixat d’agradar, tot i que Els Pets hagin deixat de formar part de la centralitat de la meva banda sonora particular. I ahir el retrobament va ser dolç, jo ja no sóc la mateixa que quan els escoltava fa més de deu anys, però ells tampoc ho eren. La seva posada en escena és molt més madura i estètica, i la seva música més polifònica, més complexa.

Si encara no els heu vist, però per a vosaltres també van ser importants, no us perdeu l’oportunitat de veure’ls en concert, us asseguro que us agradarà fer aquest viatge.