Ahir vaig estar seguint la compareixença del conseller de Salut, Boi Ruiz, al Parlament de Catalunya. Vaig quedar esgarrifada per la seva actitud i per certes afirmacions que va arribar a fer. Parlava com si tingués la veritat absoluta al seu poder, com si fos membre d’una tecnocràcia que estigués per sobre del bé i del mal. Poder se li ha pujat al cap això del govern dels millors... Esperem que no els passi com als galàctics, que tenien molts fums, i fins i tot els seus resultats van quedar en només fum.

Concretant en les afirmacions que va fer, en trobem de tan sorprenents com demanar al personal sanitari que treballi més hores sense cap mena de recompensa, dient que cal augmentar la productivitat. No és preferible augmentar la productivitat millorant l’eficiència per hora treballada? Crec que els professionals de la salut ja s’estrenyen prou el cinturó, com per demanar-los més sacrificis.

Mentrestant, CiU ja ha oblidat el seu compromís amb el concert econòmic... Era d’esperar, tenint en compte que van ser ells els que van dilapidar l’estatut, inclosa l’oportunitat d’acostar-nos al concert econòmic.

Una altra de les afirmacions que ja li he sentit en més d’una ocasió és un consell paternalista alarmant que inclou espai publicitari. Des que el Sr. Ruiz ha estat nomenat no ha parat de recomanar a tothom qui s’ho pugui permetre que es faci una mútua, ja que considera que així s’ajudarà al sistema sanitari. Una afirmació perversa que només crea alarma social tot fent falques publicitàries sobre els serveis de les mútues.

Aquesta defensa dels serveis privats em posa la pell de gallina i m’ha fet pensar en una pel•lícula que em va fer passar una estona angoixant, John Q. No és d’aquelles pel•lícules que es puguin veure quan una té el dia ensopit, i menys encara si es tenen fills, perquè és dura, però és real. Per això crec que està bé recordar l’argument d’aquesta pel•lícula tenint en compte les declaracions que venen des del govern, perquè no podem permetre que aquest fet real pugui ser possible en el nostre país.

La sanitat pública catalana és una de les nostres grans fites i la crisi no ha de servir com a coartada per a la seva eliminació, ja que tot i que calen ajustaments, en cap cas aquests han de passar per la reducció dels serveis o els sacrificis d’uns professionals que ja van prou carregats de feina.