Sentir-se útil és el millor que hi ha
En el passat Ple municipal de gener vàrem aconseguir salvar les cases de la banda mar de l’Avinguda Generalitat, i no us podeu imaginar com omple sentir-se així d’útil. Els veïns d’aquestes cases afectades feia quatre dècades que vivien als llimbs, perquè un pla urbanístic metropolità deia que s’havia d’ampliar la carretera de Barcelona i calia tirar els habitatges a terra.
El govern local, del mateix color durant gairebé les mateixes dècades, mai havia fet res per protegir aquest patrimoni local, les llars d’aquestes famílies. Ans al contrari, quan finalment va decidir fer quelcom al respecte, va incorporar aquestes cases dins d’un pla urbanístic faraònic –la polèmica reforma del Polígon Centre- que no deixava clar quin era el seu destí. Aquesta manca de concreció va obrir la porta a la por dels veïns i de totes aquelles persones que s’estimen el nostre patrimoni i es va començar a estendre d’una forma més que fonamentada. Per això vàrem decidir presentar una moció que posés sobre la taula la protecció de les cases des d’un punt de vista patrimonial, però també protegint els drets dels veïns a conservar les seves llars.
Durant la Junta de Portaveus (la reunió que fem tots els portaveus dels grups municipals una setmana abans dels plens) l’alcalde Ruiz em va demanar que retirés la moció, ja que segons ell no hi havia res a fer i només conservarien les façanes, a través de les quals s’entraria a un futur mercat municipal. Perquè sí, també volen tirar a terra l’actual mercat municipal, reformat fa ben pocs anys i ens temem que el nou anirà acompanyat d’un Mercadona.
D’aquesta manera es confirmava que les pors i els neguits estaven més que justificats. Evidentment, no vaig retirar la moció, malgrat el paper difús de la resta de portaveus de grups municipals presents a la Junta. Ens devíem al nostre compromís amb els veïns i amb el patrimoni de la nostra ciutat, així com a totes aquelles persones que ens han fet confiança perquè defensem un altre model de ciutat.
Les negociacions van ser complicades, però fins i tot el PSC va ser capaç de rectificar a última hora davant l’evidència –i del risc de perdre una votació per segon Ple consecutiu- i la moció es va aprovar per unanimitat. Veure en aquell moment la cara dels veïns que en aquell precís instant deixaven de patir va ser una de les millors sensacions que he viscut en la meva trajectòria política. Perquè és així quan la teva tasca pren sentit.
Ara bé, aquesta victòria és només el primer pas en contra de la reforma urbanística del Polígon Centre. Un projecte ple de despropòsits que malgrat la propaganda i la confusió intencionada per part de l’equip de govern només té dos grans objectius: seguir construint pisos i foragitar la petita i mitjana indústria per afavorir la connexió de l’outlet amb el nucli urbà.
El govern local, del mateix color durant gairebé les mateixes dècades, mai havia fet res per protegir aquest patrimoni local, les llars d’aquestes famílies. Ans al contrari, quan finalment va decidir fer quelcom al respecte, va incorporar aquestes cases dins d’un pla urbanístic faraònic –la polèmica reforma del Polígon Centre- que no deixava clar quin era el seu destí. Aquesta manca de concreció va obrir la porta a la por dels veïns i de totes aquelles persones que s’estimen el nostre patrimoni i es va començar a estendre d’una forma més que fonamentada. Per això vàrem decidir presentar una moció que posés sobre la taula la protecció de les cases des d’un punt de vista patrimonial, però també protegint els drets dels veïns a conservar les seves llars.
Durant la Junta de Portaveus (la reunió que fem tots els portaveus dels grups municipals una setmana abans dels plens) l’alcalde Ruiz em va demanar que retirés la moció, ja que segons ell no hi havia res a fer i només conservarien les façanes, a través de les quals s’entraria a un futur mercat municipal. Perquè sí, també volen tirar a terra l’actual mercat municipal, reformat fa ben pocs anys i ens temem que el nou anirà acompanyat d’un Mercadona.
D’aquesta manera es confirmava que les pors i els neguits estaven més que justificats. Evidentment, no vaig retirar la moció, malgrat el paper difús de la resta de portaveus de grups municipals presents a la Junta. Ens devíem al nostre compromís amb els veïns i amb el patrimoni de la nostra ciutat, així com a totes aquelles persones que ens han fet confiança perquè defensem un altre model de ciutat.
Les negociacions van ser complicades, però fins i tot el PSC va ser capaç de rectificar a última hora davant l’evidència –i del risc de perdre una votació per segon Ple consecutiu- i la moció es va aprovar per unanimitat. Veure en aquell moment la cara dels veïns que en aquell precís instant deixaven de patir va ser una de les millors sensacions que he viscut en la meva trajectòria política. Perquè és així quan la teva tasca pren sentit.
Ara bé, aquesta victòria és només el primer pas en contra de la reforma urbanística del Polígon Centre. Un projecte ple de despropòsits que malgrat la propaganda i la confusió intencionada per part de l’equip de govern només té dos grans objectius: seguir construint pisos i foragitar la petita i mitjana indústria per afavorir la connexió de l’outlet amb el nucli urbà.