O arrasem a les urnes, o ens arrasen com a poble
El 21 de desembre tenim una cita ineludible a les urnes. Una convocatòria il·legítima i il·legal. Però als demòcrates les urnes no ens fan por i hi anem a guanyar i demostrar que on ells proposen límits i prohibicions, nosaltres proposem llibertat i drets.
Ens diuen que només ens hem preocupat d’una cosa, “el procés”. I no paren de repetir-ho, com un mantra. Perquè saben que no és cert, perquè saben que des de les responsabilitats de Govern que hem ocupat com a Esquerra Republicana hem creat un nou dret, la Renda Garantida de Ciutadania; hem revertit l’estat de les finances de la Generalitat acabant amb les retallades i aconseguint indicadors econòmics de rècords positius, com la inversió estrangera; o hem iniciat la tan necessària ampliació de l’Hospital de Viladecans. Una ampliació que només ha quedat aturada per l’assalt de les nostres institucions via aplicació del 155 de forma il·legal a càrrec d’un partit que a Catalunya només compta amb el 8% de suport.
I no només han aturat la bona obra de Govern, sinó que ens amenacen amb eliminar l’exitós model d’Escola catalana, amb tancar TV3 i, en definitiva, amb arrasar amb tot allò que ens diferencia com a poble. A més a més, ens titllen d’anormals i de nazis, i fins i tot aquells que sempre donen lliçons ens comparen amb ETA i ens responsabilitzen d’haver despertat el feixisme. O arrasem a les urnes, o ens arrasen com a poble.
Així doncs, aquesta campanya no és gens normal. No només per com s’ha convocat, sinó perquè hi ha un candidat que només pot fer campanya per videoconferència, i un altre al qual ni tan sols podem sentir la veu perquè està empresonat a Estremera. Un fet que provoca tristesa i ràbia a parts iguals. Perquè es tracta del president d’un partit amb 86 anys d’història i sense un sol cas de corrupció, mentre hi ha personatges com Rato i Urdangarin que podran passar les festes esquiant. Però hem d’agafar tots aquests sentiments negatius i els hem de transformar en força, dignitat i valentia. En perseverança i convenciment. Perquè mai vam dir que construir una República seria fàcil, i cal seguir empenyent i treballant.
Per això no només és important que més del 50% dels votants apostem per les candidatures de la CUP, JxCat i ERC. Sinó que és molt important que qui guanyi aquests comicis sigui algú que planti cara al 155, no el seu major garant. Per això és necessari que ERC guanyi aquestes eleccions, perquè el missatge ha de ser clar i contundent, i no podem permetre que la força més votada sigui aquella que ha estat creada amb l’objectiu de dividir la societat a través de la llengua.
No m’agrada apel·lar al vot útil, però ens hi juguem tant en aquestes eleccions que cal que siguem intel·ligents i anem a totes. Perquè ja han demostrat que la nostra única defensa és arrasar a les urnes, o bé ells ens arrasaran com a poble. No hi ha terme mig. O retrocedim encara més en drets, o seguim avançant en la construcció de la República.
Ens diuen que només ens hem preocupat d’una cosa, “el procés”. I no paren de repetir-ho, com un mantra. Perquè saben que no és cert, perquè saben que des de les responsabilitats de Govern que hem ocupat com a Esquerra Republicana hem creat un nou dret, la Renda Garantida de Ciutadania; hem revertit l’estat de les finances de la Generalitat acabant amb les retallades i aconseguint indicadors econòmics de rècords positius, com la inversió estrangera; o hem iniciat la tan necessària ampliació de l’Hospital de Viladecans. Una ampliació que només ha quedat aturada per l’assalt de les nostres institucions via aplicació del 155 de forma il·legal a càrrec d’un partit que a Catalunya només compta amb el 8% de suport.
I no només han aturat la bona obra de Govern, sinó que ens amenacen amb eliminar l’exitós model d’Escola catalana, amb tancar TV3 i, en definitiva, amb arrasar amb tot allò que ens diferencia com a poble. A més a més, ens titllen d’anormals i de nazis, i fins i tot aquells que sempre donen lliçons ens comparen amb ETA i ens responsabilitzen d’haver despertat el feixisme. O arrasem a les urnes, o ens arrasen com a poble.
Així doncs, aquesta campanya no és gens normal. No només per com s’ha convocat, sinó perquè hi ha un candidat que només pot fer campanya per videoconferència, i un altre al qual ni tan sols podem sentir la veu perquè està empresonat a Estremera. Un fet que provoca tristesa i ràbia a parts iguals. Perquè es tracta del president d’un partit amb 86 anys d’història i sense un sol cas de corrupció, mentre hi ha personatges com Rato i Urdangarin que podran passar les festes esquiant. Però hem d’agafar tots aquests sentiments negatius i els hem de transformar en força, dignitat i valentia. En perseverança i convenciment. Perquè mai vam dir que construir una República seria fàcil, i cal seguir empenyent i treballant.
Per això no només és important que més del 50% dels votants apostem per les candidatures de la CUP, JxCat i ERC. Sinó que és molt important que qui guanyi aquests comicis sigui algú que planti cara al 155, no el seu major garant. Per això és necessari que ERC guanyi aquestes eleccions, perquè el missatge ha de ser clar i contundent, i no podem permetre que la força més votada sigui aquella que ha estat creada amb l’objectiu de dividir la societat a través de la llengua.
No m’agrada apel·lar al vot útil, però ens hi juguem tant en aquestes eleccions que cal que siguem intel·ligents i anem a totes. Perquè ja han demostrat que la nostra única defensa és arrasar a les urnes, o bé ells ens arrasaran com a poble. No hi ha terme mig. O retrocedim encara més en drets, o seguim avançant en la construcció de la República.