Des d’Esquerra portem tot el mandat municipal posant llum i taquígrafs a la gestió de l’equip de govern perquè, com diu el lema del Washington Post, la democràcia mor en la foscor. Portem anys assenyalant l’opacitat i manca de transparència de l’Ajuntament en temes cabdals com l’urbanisme, però també hem estès la mà quan ha calgut, pel bé de la ciutadania. Aquest va ser el nostre compromís en el Ple de constitució d’aquest consistori, i així hem actuat. Sempre buscant l’equilibri entre la crítica constructiva i ferma, la responsabilitat i la cerca de consensos.

Però teníem alguna assignatura pendent, com analitzar barri a barri en detall. Escoltar amb calma les necessitats concretes de cada racó de la nostra ciutat. Quan assumeixes la responsabilitat de ser regidora a l’oposició, i vols fer la feina ben feta, allò urgent et devora el temps i et queden assignatures pendents molt necessàries. Per descomptat que hem parat atenció als barris, ERC Viladecans està formada per molta gent i això esdevé en una xarxa de capil·laritat que arriba a molts llocs. Moltes persones que ens fan arribar inquietuds diverses de tot Viladecans, alhora que el grup municipal no és aliè al que succeeix als nostres carrers. Ara bé, calia escoltar de primera mà les inquietuds que tenen els veïns i veïnes sobre el lloc on viuen, i això és el que estem fent amb les accions de #FemBarri.
 
Com a portaveu, no us podeu imaginar com m’està enriquint aquesta experiència. Conèixer molta gent nova en cada acció, escoltar les seves inquietuds, poder prendre’n nota mirant-los als ulls. I sabeu quina conclusió en traiem? Que la gent s’estima la seva ciutat, però necessita sentir-se’n orgullosa. Ara mateix tenim un equip de govern que actua per la inèrcia de tants anys fent la feina, una inèrcia que qualsevol amb estima i preparació és capaç de fer. I ho deixen tot en mans de la iniciativa privada de grans empreses i projectes urbanístics que alteren tot l’equilibri de la ciutat. Som una ciutat que ho té tot per ser el que es proposi, només falta que ens ho creguem tots plegats, que ens hi posem de valent i trenquem amb les dinàmiques del passat. Perquè el futur està per escriure.