Tot just començàvem a recuperar-nos de la crisi del 2008, i de cop ens colpeix una crisi no només sanitària, sinó humanitària. Una crisi que ho canviarà tot. I que hem d’aprofitar perquè aquest cop, canviï per a bé. El món s’ha aturat, i hem d’aprofitar-ho per repensar-nos. Per relativitzar-ho tot i adonar-nos què és allò realment important. Que els veritables herois són el nostre personal sanitari, aquelles persones que tenen cura de la nostra gent gran. Com de necessària és una abraçada o un petó d’aquells que estimem i ara no podem veure. Aquell paisatge pel qual caminem cada dia sense fixar-nos-hi gaire i ara trobem tant a faltar. 

Mai ens haguéssim imaginat que ens passaríem més d’un mes confinats a casa, amb la mainada sense poder sortir, amb l’economia aturada, la nostra gent gran en risc, el sistema sanitari al límit. La supèrbia occidental del segle XXI ens fa pensar que som infal·libles, que res pot amb nosaltres. Però sobretot, que podem fer el que volem i tot ens sortirà gratis. Doncs resulta que no, que el sistema ha col·lapsat per un virus que s’ha estès de manera fulminant per tot el globus terraqüi. Aquesta ha de ser una lliçó d’humilitat. N’aprendrem? 

Perquè estem vivint una crisi sistèmica. Ara toca tenir cura de la nostra gent, de la salut dels més vulnerables. Toca fer tot allò que estigui a les nostres mans per salvar vides. Però aquesta crisi també anirà de drets socials i econòmics. Ara és moment de ser responsables, de sumar esforços i acompanyar a aquells que gestionen la crisi en primera persona. I mentrestant, caldrà analitzar els errors per poder aprendre’n de cara al futur, i pensar com ens en sortirem. 

En primer lloc, a nivell emocional, psicològic. Perquè el personal sanitari i de residències necessitarà ajuda posttraumàtica. No ens en podrem oblidar quan això acabi. Però també totes aquelles persones que estan patint la malaltia en solitari, o aquelles famílies que hauran de fer o han fet dols sense poder acomiadar-se dels seus éssers estimats com caldria. Com tots necessitem. 

En segon lloc, a nivell social. No podem permetre que de nou siguin els més fràgils, els més vulnerables, qui paguin el cost més elevat de la factura. Cal repensar el sistema de protecció social. Només la cooperació i la solidaritat entre iguals permetrà generar una societat més estructurada i cohesionada. Fins fa quatre dies els detractors de la renda garantida de ciutadania ens deien que era una mesura insensata i contraproduent, mentre les empreses més importants impulsen l’enginyeria tributària per evitar el pagament d’impostos. O deslocalitzen factories aquí per aterrar en països que no respecten els drets humans, amb sous miserables. Cal dir prou.

I, en tercer lloc, a nivell econòmic. Caldrà ajustar les ajudes per tal que siguin el màxim de progressives possibles. Caldrà ajudar al comerç perquè pugui tornar a aixecar la persiana. A l’autònom perquè pugui reactivar els seus negocis. A aquelles famílies que han patit ERTOs, garantir-los que puguin subsistir. Caldrà un new deal com a l’Amèrica dels anys 30 que sigui capaç d’acompanyar a la ciutadania i no deixi a ningú enrere. Per això, les alcaldesses i alcaldes d’ERC estan reclamant una reforma de l’actual marc econòmic, fiscal i financer per permetre l’endeutament de les Administracions i la generació de dèficit, amb un marge de maniobra més ampli que el vigent i que és molt estret. Per exemple, per poder destinar els superàvits dels pressupostos anuals a les urgències que van sorgint enlloc d’obligar a reduir deute a curt termini. Els governs i el sector públic no estan per generar beneficis sinó per estar al costat de la gent quan més els necessita i ara és el moment. Empatia! 

A Viladecans, el grup municipal d’ERC que encapçalo hem fet arribar diverses mesures a l’equip de govern per ajudar a superar aquesta crisi i ens hem posat al seu costat des del primer moment. Entenem que en les actuals circumstàncies es tracta de sumar i ja tindrem temps per analitzar i fiscalitzar tot allò que s’hauria pogut fer millor. Entre les diverses accions que hem proposat, en destaco aquí només una: cal pensar JA en un pla de reactivació local pel dia després. Cal gestionar el durant, és evident, però ens hem ofert al govern municipal, i hem demanat treballar-ho de forma conjunta, per determinar com afrontarem l’endemà d’aquesta tragèdia. Caldrà fer pedagogia, facilitar al màxim la informació, fer intenses crides al civisme o estar especialment al costat del comerç local, dels més petits, dels més indefensos. Ens necessitarem a tots. 

Finalment, en nom d’ERC Viladecans, un agraïment immens a totes les professionals sanitàries -especialment les de l’Hospital de Viladecans-, els empleats públics de l’Ajuntament, cossos de seguretat, treballadores socials, empleats d’empreses concessionàries, brigada municipal, comerciants de serveis bàsics, pagesia, transportistes, treballadores de la neteja, treballadores de la cura a les persones -especialment les del Centre Sociosanitari Federica Montseny-, protecció civil, farmacèutics, etc. que aquests dies heu estat i esteu al capdavant, a primera línia. També a tots els veïns pel seu esforç cívic en el confinament. Tornarem a veure’ns pel carrer i a les places, però des d’aquí gràcies de tot cor.