Iniciem un nou curs amb molts canvis des de l’anterior número del Repensem. Gran part de la població està vacunada, han indultat els presos i preses polítiques i aquest estiu hem pogut gaudir del festival Al Carrer i d’una Festa Major encara més lluïda. Però encara seguim portant mascareta, la repressió persisteix i les festes encara són lluny de ser el que eren. Per tant, millorem, però hi ha coses que segueixen igual.

Com resisteix la vella manera de fer política. Aquests dies ho estem patint amb una nova amenaça per al nostre delta. Després de camps de golf, Barça Parcs, Eurovegas i plans directors urbanístics, ara tenim sobre la taula l’ampliació de l’aeroport proposada per Aena. Un projecte que plana des dels despatxos sobre l’erosió del Delta del Llobregat, la seva biodiversitat i el seu parc agrari. I com en aquelles anteriors ocasions, Esquerra està i estarà al costat de la defensa del nostre territori. Aquest cop amb més força, amb el nostre lideratge des de la presidència de la Generalitat.

I per què dic que continua la vella manera de fer política? Doncs perquè segueixen havent-hi formacions que, malgrat s’omplen la boca amb el compliment dels objectius de l’Agenda 2030, continuen prioritzant la totxana arreu i sense escrúpols. O altres que malgrat repetir que no són els de sempre, continuen responent als lobbies de tota la vida. O altres que amb una mà governen a Madrid i amb l’altra fan com si res tingués a veure amb ells. I tots plegats es queden en la superficialitat. Quan allò important és quin model aeroportuari volem i per a fer què. Aquesta és la clau.

Des d’Esquerra Republicana de Catalunya tenim clar que volem unes infraestructures dignes d’un país econòmicament potent. Però aquest objectiu ha de ser compatible amb la lluita contra l’emergència climàtica que estem patint. Aquest estiu hem vist com part de l’Ebre era engolit per pluges torrencials, com el centre del país cremava o com les temperatures s’enfilen cada cop més al termòmetre. Qui realment vulgui governar bé haurà de tenir sempre al cap l’impacte de les seves decisions de cara al futur d’aquest planeta. Per això trinxar el Parc Agrari del Baix Llobregat, asfaltar terrenys rics en aigües freàtiques o afectar greument l’ecosistema deltaic, per ampliar un aeroport quan enlloc s’ha demostrat que sigui necessari, és una autèntica aberració i la pitjor versió de la política de sempre.

I el súmmum arriba quan es retira una inversió com si d’un joc d’Scattergories es tractés perquè no hem acceptat pop com a animal de companyia. Efectivament, no acceptem gat per llebre, és a dir, trinxar (encara més) el territori per rebre les inversions que ens corresponen com a país. I aquí ens mantindrem. Perquè nosaltres no estem aquí per fer el de sempre, estem aquí per aixecar la mirada i transformar Catalunya des dels valors republicans.

Bàrbara Lligadas Muñoz