En política escoltar és l’única manera de prendre decisions útils, que tinguin en compte les necessitats de tothom. Fa poc em vaig trobar amb un grup de joves, quan els vaig preguntar què millorarien de Viladecans el primer que em van dir va ser “arbres”. Resposta reveladora. Perquè per molt que l’alcalde asseguri que tenim molts arbres i en planten de manera constant, els fets són un altres.

Una cosa és el discurs del govern local (PSC+Comuns) i l’altra la crua realitat. L’últim exemple l’hem trobat en el Ple de juliol, on els dos socis van votar en contra d’una moció d’ERC per reformular el projecte de passeig marítim de manera que fos respectuós amb l'entorn. Han tret del fons del calaix un expedient de 2010 que preveu enllosar el nostre litoral per trams. Presumeixen de platges verges, però per darrere impulsen obres que van en contra de la renaturalització de la pineda i el sistema dunar, especialment fràgil en un context de regressió de la sorra i augment del nivell del mar. Hem de deixar de viure d’esquenes a la platja, però de manera sostenible i respectuosa.

Protegir el nostre entorn natural i plantar arbres no pot ser un recurs retòric per quedar bé, ha de ser un compromís ferm. Perquè ens hi juguem el present i el futur. Un futur d’uns joves que, a banda de viure amb angoixa la deriva climàtica, se senten expulsats de Viladecans. Gairebé sense oferta d’oci juvenil i encara menys a l’agost. Per no parlar d’una Festa Major que exclou la seva participació activa en la programació i gestió de les activitats. Escoltem el jovent, però sobretot fem-lo protagonista.   

Bàrbara Lligadas Muñoz