A Viladecans hem d’estar orgullosos de la xarxa local d’associacionisme, en el sentit més ampli de la paraula. Siguin les més clàssiques com els clubs esportius, les ampes/afes o les associacions de veïnes. Entitats de tot tipus, com els agrupaments escoltes i esplais, o les que porten dècades recuperant la cultura popular. Altres més joves com la coordinadora del Mamut o col·lectius que contribueixen a dinamitzar la ciutat en ocasions concretes, com les escoles de dansa. Gràcies a totes aquestes persones que s’organitzen i realitzen activitats diverses, la nostra ciutat és més rica i batega fort.

Malauradament, la majoria d’aquestes entitats ens transmeten el malestar amb el tracte rebut per part del principal partit al govern, el PSC. O bé se senten menystingudes, o utilitzades. I malgrat tot, són capaces de muntar una rua de carnestoltes espectacular que va fer empetitir encara més la cavalcada dels Reis d’Orient del 5 de gener, organitzada per l’Ajuntament i que va rebre infinitat de crítiques per la manca de màgia i la seva sobrietat. Sort en vam tenir de les acadèmies de dansa, per exemple, que sense gaire ajuda van acompanyar la comitiva de Melcior, Gaspar i Baltasar.

Si a ERC tenim clara una cosa, és que l’associacionisme ha de ser un company de viatge, una eina fonamental per vertebrar la ciutat. Treballant al seu costat, empoderant-lo i posant-li la vida fàcil. Oferint-li una interlocució permanent. Per això portem tot el mandat fent propostes que ajudin al dia a dia de les entitats, com negociar condicions favorables davant despeses comunes amb oficines bancàries o centres mèdics que fan revisions esportives. Fa dos anys que el govern local s’ho està pensant, però Viladecans necessita respostes ja! I aquí estem nosaltres, disposades a donar-les.

Bàrbara Lligadas Muñoz