Aquests dies segurament haureu vist o llegit que Viladecans ha estat escollida ciutat verda europea 2025, al costat de Treviso (Itàlia) i en la categoria de poblacions de 20.000 a 100.000 habitants. Abans van aconseguir el mateix segell Mollet del Vallès el 2015 i Cornellà del Llobregat el 2019. Agafem aire i preparem-nos doncs per sobredosis de colònia i purpurina gràcies al màrqueting, a la publicitat institucional de l’equip de govern i al voler fer passar bou per bèstia grossa. Però per molt que hi estiguem acostumats no aplaudirem més fort, en realitat com a ciutat tenim molt poc a celebrar.

El jurat ha reconegut l’Ajuntament per “inspirar un canvi de comportament a través d’una cultura de positivitat i entusiasme (...) i que la ciutat ha realitzat importants avenços en matèria d’energies renovables i eficiència energètica”. El veredicte, diu, que “Viladecans va convèncer al jurat per un plantejament positiu dels reptes de la sostenibilitat que aporta esperança i inspira al seus propis habitants”. Sense desmerèixer l’esforç d’un equip tècnic que s’esforça en disposar d’una ciutat verda, totes aquestes paraules boniques deixen de concordar amb la crua realitat, si trepitgem el terreny i repassem els punts calents que tenim al terme municipal.

Perquè és molt poc inspirador que el partit majoritari al govern, el PSC de l’alcalde Ruiz, aposti per ampliar l’aeroport del Prat a compte de retallar espais naturals del Delta del Llobregat. Resulta molt poc esperançador que estiguin trinxant Oliveretes i asfaltant el nou barri de Llevant damunt l’última llengua que quedava sense urbanitzar a la falda de Sant Ramon. I que al damunt intentin justificar-ho com una operació sostenible! Perquè encara no hi ha pràcticament cap placa foto voltaica en equipaments públics, malgrat fa molt de temps que les prometen. Perquè és molt poc motivador llegir que aposten pel reciclatge i la gestió de residus quan Viladecans està a la cua en recollida selectiva a l’àrea metropolitana, molt lluny encara del 50% que marca la Unió Europea. Tampoc s’aguanta per enlloc que vulguin fer un passeig marítim com el de Castelldefels o Gavà a les nostres platges verges, i menys encara en un escenari de regressió del litoral i augment del nivell del mar. Com tampoc podem oblidar el malson dels autobusos d’Avanza, amb una flota de vehicles vells i trinxats que van estar expulsant CO2 sense aturador durant mesos i mesos mentre el PSC mirava cap a una altra banda. Perquè resulta fins i tot ofensiu que aquest ajuntament aconsegueixi un segell de ciutat verda quan tots els projectes que han amenaçat el Delta del Llobregat al llarg dels anys han comptat sempre, sempre, amb el vistiplau o la connivència dels socialistes. Sigui un camp de golf, el Barça Parc, Eurovegas, el Pla director urbanístic del Delta o tants altres.

Malauradament pels qui governen a la Torre Modolell, els fets contradiuen les paraules i els power points. Assistim al triomf del greenwashing, però nosaltres ens mantenim ferms, continuarem fiscalitzant l’acció de govern i posant llum a la foscor, com diria el Carles Porta. Perquè alguns ens voldrien endormiscats en un conte de fades i res més lluny de la realitat.