Aquest estiu es van encendre totes les alarmes quan el Centre Sociosanitari Frederica Montseny de Viladecans va reunir les famílies per informar que s’anirien tancant totes les seves places residencials. Algú va pensar que enmig de les vacances seria un bon moment per explicar una notícia així, potser perquè passés desapercebuda. Però com és lògic i natural, de desapercebuda poc o res. I els fets, disten bastant de com s’ha intentat explicar tot plegat. Anem a pams.

El Consorci de Salut i Social de Catalunya -l’ens que gestiona l’equipament- va manifestar el 2023 a la Generalitat la necessitat de traspassar les places residencials cap al règim sociosanitari del Departament de Salut, tenint en compte que la residència està lluny de complir amb els estàndards de qualitat de la normativa actual. La petició passava per tancar paulatinament les places residencials i reubicar-les (les places, no les persones) en altres centres. El Departament de Drets Socials va analitzar la situació i va confirmar que l’edifici incomplia alguns requisits propis d’un centre residencial i, davant la impossibilitat de mantenir oberta la residència a llarg termini amb aquestes condicions, es va acordar una reconversió progressiva en centre sociosanitari i centre de dia, com a referent de l’atenció mèdica intermèdia al Baix Llobregat sud.

El compromís acordat amb la Generalitat establia que en un termini aproximat de tres anys s’anirien tancant les places residencials quan, malauradament, s’anessin produint decessos. En les reunions mantingudes sempre ha quedat clar que cap dels residents actuals haurà de marxar del Frederica. El Departament de Drets Socials també es va comprometre a concertar aquestes places en altres espais, per mantenir la capacitat residencial de Viladecans. Aleshores, quin és el problema i la deslleialtat? Quan algú activa aquest procés en ple mes d’agost i un cop sorgeix neguit social decideix responsabilitzar de la decisió a la Generalitat. Però res més lluny de la realitat.

Per sort, a poc a poc s’ha pogut anar reconduint la situació, i malgrat que encara hi ha qui al Ple municipal intenta embrutar la feina feta espolsant-ser  responsabilitats de sobre, l’impàs es va encarrilant. Si bé s’ha conclòs que les residències privades que hi ha a Viladecans no poden assumir les places que aniran tancant al Frederica Montseny, el Departament de Drets Socials ajudarà en tot el que estigui a les seves mans per tal de construir una nova residència pública a la ciutat. Així ho va manifestar el conseller Campuzano a l’alcalde Ruiz en una visita recent a l’Ajuntament. Ara bé, cal tenir en compte que el Departament té un marge molt petit per prendre la iniciativa en aquest sentit, la gestió habitual del Departament dificulta la utilització de fons propis per a la construcció de centres residencials, i és una irresponsabilitat intentar convèncer la ciutadania del contrari.

El camí alternatiu bé podria ser el que ha empès per exemple l’Ajuntament del Prat de Llobregat, impulsor d’una futura residència municipal de gent gran que obtindrà places concertades per part de la Generalitat. Fa pocs dies el conseller Campuzano i l’alcalde del Prat Lluís Mijoler van posar la primera pedra. Construir un equipament així comporta una inversió aproximada d’uns 11 milions d’euros. A Viladecans, en canvi, el govern local destinarà 20 milions a la construcció d’un
nou bloc d’oficines per ampliar el Parc de Negocis. Com tot a la vida, tot és qüestió de prioritats, però, vista la situació, cal emprendre un canvi de rumb en les polítiques municipals. És urgent i necessari.

Bàrbara Lligadas Muñoz