A Viladecans hi ha molt camí a recórrer per assolir un tracte equitatiu entre totes les entitats –això inclou clubs esportius, associacions de veïns i AFAs– i a Esquerra empenyem per assolir-lo. Ara bé, totes sense excepció pateixen la desídia de l’equip de govern (PSC + En Comú Podem). Fa molts anys que reclamem, sense èxit, un calendari de subvencions clar i el seu compliment, un banc de serveis mancomunats i de tràmits administratius per reduir costos o un tracte just en funció de criteris objectius.

Perquè si bé tots haurem de pagar l'IBI (que enguany puja un 10 %!) en el termini adequat o serem sancionats, l’Ajuntament a finals de gener encara havia de transferir a moltes entitats les assignacions de la convocatòria d’ajuts de l’any passat. Ni un euro i tan tranquils. Mentrestant les entitats pateixen per seguir endavant amb les seves activitats. Fins i tot, hi ha membres de juntes directives que han hagut d’avançar diners de les seves butxaques per pagar al personal del club. Així és molt difícil planificar res.

Les entitats són una baula fonamental de Viladecans, amb gran protagonisme en esdeveniments com les festes locals que, sense el múscul associatiu, perdrien la màgia o la seva raó de ser. Penso en la Festa Major d’hivern, el Carnestoltes, la Tornaboda o l’enterrament de la sardina que hem viscut recentment. I què reben a canvi per part del consistori? Sovint desinterès i manca de suport. Hi ha una manera diferent de treballar amb la xarxa cívica, cultural i esportiva. Una manera millor de fer ciutat. I allà ens hi trobareu sempre.

Bàrbara Lligadas Muñoz