• No entenc el rebombori del vel

    Aquests dies s'ha tornat a obrir el debat sobre el vel, un element que tant per a dretes com a progres de nom, però sense massa contingut, simbolitza la no integració, la subeditació de les dones, el masclisme d'una cultura que no se sap adaptar al nou món on ha arribat... Uns el fan servir com a una excusa més per frivolitzar amb la immigració, uns altres per abanderar-se defensors d'una causa que dubto sigui una causa. Segurament pot semblar que parlar de vel en una època on són masses els que estan "jugant" amb la immigració com a batalla electoral -sense recordar que estem parlant de persones amb somnis, sentiments, patiments, limitacions.

  • Sant Jordi i la proposta de la setmana: Invisible

    Avui és Sant Jordi, una de les diades més maques, on l'amor i la cultura envaeixen els carrers engalanant-los amb llibres i roses perfumades. Cues per esperar poder saludar aquell autor o autora que l'ha fet vibrar, sommiar, reflexionar... Adolescents temerosos que regalen les seves primeres roses a aquella noia que els ha robat el primer petó. Dones que cerquen llibres amb l'esperança d'encertar enguany el text que faci recuperar l'afició a la lectura d'un marit que només para atenció als diaris esportius.

  • Garzón, Samaranch i Olimpíades

    L'estiu de 1992 jo tenia 9 anys. Recordo estar a casa amb els meus pares i el meu germà veient la inauguració de les Olimpíades de Barcelona. Recordo estar estirada a terra amb les llums apagades i el balcó obert, feia molta calor i a casa aquells anys amb prou feines teníem ventilador. Recordo a mon pare al balcó, amb un pantaló curt i sense samarreta, queixant-se de lo llarga que era la desfilada dels esportistes i com a casa van criticar que hi hagués sevillanes... També recordo l'Andrés Aberasturi passant amb la torxa per Viladecans, subseu Olímpica pel beisbol.

  • La proposta de la setmana (passada): Lions for lambs

    Divendres no vaig penjar la proposta de la setmana perquè volia esperar a veure què passava amb el Tribunal Constitucional i l'Estatut, comentar la notícia i fer una proposta relacionada. M'ha costat decidir quina proposta feia, però finalment m'he decidit... Lions for lambs. Una pel·lícula que cal contextualitzar en els darrers temps de la segona era Bush. Aleshores semblava que no es podia fer res, però després va arribar Obama, que tot i no ser cap superheroi, ha aconseguit veritables proeses, com la reforma del sistema sanitari.

  • La proposta de la setmana: Sleepers

    Avui us proposo Sleepers. Fa dies que sentim als mitjans les anades i vingudes sobre els abusos sexuals comesos al sí de l'Església, per això proposo aquesta pel·lícula. La vaig veure quan era una adolescent i em va marcar molt, suposo que també condicionada per un abús que vaig viure de prop durant la meva infància, quan em vaig assaventar que un veí dels meus avis abusava de les seves pròpies filles. Un cas que m'ha fet sempre ser molt sensible a aquest tema i que no sigui aliè a la meva vida, és a dir, l'abús de menors malauradament no és un cas excepcional, qualsevol veí pot ser un agresor o una víctima.

  • Nova etapa, idees clares i escoltant

    El passat 3 de desembre l'assemblea d'Esquerra-Viladecans em va escollir per àmplia majoria com a nova cap de llista. Un projecte que encapçalo amb plena confiança en l'equip que em dóna suport i en les idees i els projectes que defensem i treballem amb il·lusió. Idees que estructurem en vuit grans grups de propostes que anomenem: patrimoni, medi ambient, cohesió social, gènere i criança, educació i joventut, sanitat i esports, socioeconomia, i ajuntament. El passat 11 de març vàrem fer un acte on se'm va presentar públicament com a cap de llista a les eleccions municipals i va ser aleshores on durant la meva intervenció vaig resumir, a grans trets, el contingut d'aquests grups de propostes que abans us detallava.

  • No estic d'acord amb vostè, senyor Nicolàs

    Sóc neta d'una parella de tota la vida de Viladecans, el meu primer cognom fa segles que està adherit a la història de la nostra ciutat, però també sóc néta d'una parella que per fugir de la misèria i cercar oportunitats va venir a les nostres terres. El meu avi matern, va venir a Viladecans i ves per on, qui primer li va donar feina va ser un germà del meu avi, quines caramboles dóna la vida. Per tant, sóc herència d'aquells que el sr. Nicolás diu que són els de tota la vida i dels que van venir cercant un futur millor.

  • La proposta de la setmana: Gordos

    Em miro al mirall, m'acosto al mirall, me n'allunyo, prenc perspectiva. Miro de dalt a baix i em torno a acostar. M'allunyo una mica i no reconec el meu rostre. Només veig un seguit d'imperfeccions, el meu cos no té cap ordre, només és un cúmul d'imperfeccions... Així és com ens sentim si ens deixem portar pel matxucant discurs del culte al cos, un culte que pretén una utopia inabastable: la joventut eterna. Però no ser víctima d'això és difícil, i tots i totes hi hem caigut en alguna ocasió.

  • La proposta de la setmana: Pagafantas

    Dimarts a la nit, com de costum, vaig veure el que per a mi és el millor programa de la televisió actual, l'APM. En ell van sortir uns fragments del famós reportatge de Veo7, sobre el qual ja n'havia sentit a parlar però no n'havia vist res. Em nego a cedir a la morbositat. La qüestió és que sort que l'APM ho munta en format irònic, perquè sinó és perquè t'agafi mal de fetge. Jo em preguntava... com es poden dir tantes barbaritats en tant pocs segons? Som uns nazis, diuen. En primer lloc, vull pensar que qui fa servir a la lleugera aquesta terminologia ho fa sense ser plenament conscient del que està dient, perquè el genocidi que van dur a terme els nazis va ser una de les grans barbaritats que s'han comès a la història de la humanitat.

  • Racons de la meva ciutat: Remolar i Filipines

    Des que vaig mudar-me a aquest nou bloc no he escrit cap post sota el tema "Racons de la meva ciutat", tot i que encara no li havia tret molt de suc: només vaig parlar del Jardí Municipals i del Cau. Però avui he pensat que era moment per recuperar-lo, ja que em venia de gust parlar del "Remolar-Filipines". El passat dia 11 de març vàrem fer la meva presentació com a cap de llista d'Esquerra-Viladecans, i allà vàrem presentar una projecció on mostràvem les principals línies del nostre programa.

  • La proposta de la setmana: L'entrevista ideal Terribas-Montilla

    Avui no us propostaré cap pel·lícula, perquè en tot cas us hauria de fer una "no proposta" que consistiria en alguna pel·lícula del Pajares i l'Esteso per il·lustrar la misogínia que encara hi ha. Avui us recomano un vídeo on els del programa de ràdio Tot és molt confús han fet un muntatge satíric amb el que segons alguns creuen que hauria d'haver estat l'entrevista entre Terribas i Montilla: La setmana va començar amb una entrevista al president de la Generalitat a càrrec de la directora de TV3, Mònica Terribas.

  • La proposta de la setmana: Dead Poets Society

    Ahir va ser un dels dies més macos de la meva vida. Va ser la meva presentació com a cap de llista a les eleccions municipals. Vaig tenir el plaer de rebre el suport del Xavier Vendrell, diputat d'Esquerra i peça clau en la història d'Esquerra al Baix Llobregat i Joan Puigcercós, president d'Esquerra i cap de llista a les eleccions al Parlament. I entre el públic també vaig poder gaudir de la presència de l'Anna Simó, portaveu del Grup Parlamentari d'Esquerra. Però rebre el suport d'aquests "pesos pesados" del nostre partit, tot i ser per a mi molt més que bons companys, no va ser el més important.

  • 8 de març

    Ahir va ser el Dia Internacional de les Dones, que m'ha mantingut força ocupada els darrers dies*. Com ja vaig escriure en aquest bloc, des de la Fundació organitzàvem una jornada que portava per nom El talent femení en el lideratge de les empreses. Si m'arriben a dir que hi hauria un parell de ponents que no podrien arribar perquè estarien colgades per Barcelona a causa d'una nevada... no m'ho hagués cregut ni per casualitat, però va ser així. Teníem molta gent inscrita i unes ponents de luxe.

  • Jo alço la veu contra el ciment

    Ahir vaig rebre un correu electrònic de la plataforma Salvem Oliveretes on es recomanava el muntatge que han fet amb la cançó Contra el ciment, de Pau Alabajos. La cançó ja l'havia escoltat en algun lloc i em va semblar preciosa, té un gran missatge que cal fer córrer arreu, i especialment en ciutats com Viladecans. El muntatge que han fet els de la plataforma em sembla brillant: en poc més de 3 minuts ressumeixen un dels grans missatges que cal transmetre en la nostra societat contemporània.

  • La proposta de la setmana: 4 luni, 3 saptamini si 2 zile

    Dimecres, amb el tràmit al Senat, es va aprovar la Llei Orgànica de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l'Embaràs. Una llei que podria ser més complerta, però que suposa un pas endavant en l'assoliment de drets per part de les dones. Aquesta llei comporta millorar el coneixement de drets en matèria d'educació sexual i reproductiva i garanteix la interrupció voluntària de l'embaràs al sistema sanitari públic, tot això donant més garanties a les dones.