• Façana nord del centre comercial
    Punt de Trobada

    Outlet's city

    Viladecans era un modest poble que per causa dels moviments migratoris produïts a partir dels anys seixanta ha anat creixent per la seva proximitat a la ciutat de Barcelona. Però el seu creixement no ha estat sinònim de fama i/o reconeixement. No hem sabut rendibilitzar el nostre patrimoni natural, ni la nostra riquesa arquitectònica, ni els nostres productes agrícoles d’alta qualitat, ni cites culturals com el festival Al carrer. Fa anys, però, semblava que per fi ens donaríem a conèixer i això arrossegaria l’interès cap al nostre petit racó de món.

  • Portada del web municipal
    Butlletí Municipal

    Transparència

    En el Ple de constitució vàrem desglossar els objectius que guiarien la nostra acció com a grup de l’oposició. Un d’aquests objectius és posar llum i taquígrafs a tot allò que s’esdevingui dins de l’Ajuntament, perquè entenem que la transparència, la informació a la ciutadania, és la base per a qualsevol democràcia sana. És en aquesta línia que el passat Ple del mes de setembre vàrem presentar una moció per a la transparència i el bon control de govern. La qual, després d’una intensa negociació, vàrem aconseguir aprovar per unanimitat.

  • Portada de setembre de la revista municipal
    Punt de Trobada

    Al·lèrgia a la veu del poble

    Obro el butlletí municipal de setembre i em trobo l’editorial de l’alcalde. Començo a llegir tot esperant trobar-me un article sobre Viladecans però –ai las!– em trobo amb una reflexió partidista i tendenciosa al voltant de... atenció: el Brèxit!   El text és absolutament inadequat per a l’editorial d’un alcalde a la revista municipal, sobretot tenint en compte que es tracta del número de la Festa Major. Ara bé, estic d’acord amb la seva última frase: “Y el populismo, la demagogia simplista política, la estamos sufriendo en Europa, pero también en España, Catalunya o Viladecans”.

  • Una de les plaques franquistes de Viladecans que s'ha retirat aquest 2016
    Butlletí Municipal

    Fidels als nostres compromisos

    Durant tot el temps que duem com a regidors des de l’equip de govern se’ns ha demanat que retirem diverses mocions, per diverses raons. En el Ple de juliol va tornar a passar. En aquest cas es tractava d’una moció per democratitzar els mitjans de comunicació municipals i d’una altra per incrementar les clàusules socials i mediambientals en els concursos que promou l’Ajuntament. Setmanes abans ens vam oferir a negociar, vam dir que estàvem disposats a adaptar els textos en pro de l’acord, però només se’ns va convidar a retirar les nostres propostes: en el cas de la moció sobre mitjans de comunicació vam obtenir el silenci per resposta fins al moment del debat al Ple.

  • La Torre Modolell, seu de l'alcaldia
    Repensem Viladecans

    S'ha acabat la impunitat!

    Fa un any que sóc portaveu del grup municipal d’ERC a Viladecans acompanyada de dos grans regidors, la Myriam i el Xavi. Tots plegats, juntament amb la secció local d’Esquerra, ens hem fet un fart de pencar en coherència a allò que vàrem dir en el Ple d’investidura, és a dir, que cosiríem consensos entorn als temes socials, però que plantaríem cara al model de ciutat que defensen els socialistes amb el beneplàcit del seu soci de govern, ICV-EUiA. Només agafar l’acta de regidors ens vàrem trobar sobre la taula un macroprojecte urbanístic molt agressiu que desindustrialitzava la ciutat amb l’únic objectiu de seguir construint de forma indefinida.

  • Butlletí Municipal

    Un deute històric

    Si tenim algun atractiu que hagi contribuït a internacionalitzar el nom de Viladecans aquest ha estat i és sens dubte l’atletisme. Els triomfs esportius dels nostres atletes al llarg de les últimes dècades a les olimpíades, als mundials i als diversos campionats han contribuït a pujar la nostra autoestima i a fer de la nostra ciutat un referent esportiu de primer ordre, dins i fora del nostre país. Aquest mèrit és principalment dels entrenadors, dels esportistes i dels familiars que han viscut la pràctica esportiva amb esperit de superació.

  • El bloc de set plantes que s'està construïnt a les portes d'Alba-rosa

    Sense escrúpols

    Durant el Ple extraordinari que es va celebrar a causa de la detenció per presumpta corrupció de l'exprimer tinent d’alcalde i exsecretari del PSC a Viladecans, Joaquín Guerrero, vàrem defensar que hi ha tres maneres de fer política: decent, sense escrúpols i il·legal. Vàrem argumentar per què creiem que l’equip de govern ens té massa acostumats a la política sense escrúpols, i un dels exemples que vàrem posar va ser l’edifici de 7 plantes que s’està construint entre el Torrent Ballester i Alba-rosa.

  • Agents de la Guàrdia Civil durant els escorcolls a l'Ajuntament del 4 de maig
    Punt de Trobada

    Tolerància zero amb la corrupció

    Quan vaig decidir estudiar Ciències Polítiques n’hi va haver més d’un que em va rebre amb comentaris com “una altra que ens vol robar”. N’hi havia que ho deien mig en broma, d’altres mig de veritat. En cap cas em feia gràcia, perquè era gent que em coneixia i em feria profundament el sol fet que els passés pel cap aquella possibilitat. El més greu de tot és que fa més de quinze anys la gent ja tenia aquesta percepció de la política. No em vull ni imaginar què diuen ara al jovent que decideix estudiar aquesta carrera quan els casos de corrupció són una constant als telenotícies.

  • El conseller Toni Comín amb regidors d'ERC del Baix Llobregat
    Butlletí Municipal

    Hospital, sí o sí

    Hi havia un lema de campanya molt trillat que deia “Fets, no paraules”. Doncs bé, ha hagut d’arribar ERC a la Conselleria de Salut perquè això sigui així amb l’Hospital de Viladecans. I és que després d’anys de reclamacions, de veure com els nous hospitals de Sant Joan Despí i Sant Boi de Llobregat passaven per davant nostre, de patir per si buidaven el nostre hospital... Després de tot això, l’any vinent per fi començaran les esperades obres d’ampliació. Salut invertirà 47 milions d’euros en l’ampliació de l’edifici, però mentrestant destinarà 300.

  • Cinemes Lauren
    Repensem Viladecans

    Prou victimisme

    Un hospital nou, un CAP obert vint-i-quatre hores, la construcció de dos instituts-escola, pagar el deute amb l’Ajuntament, obrir els cinemes Lauren, fer la línia de metro del Delta... A aquest pas de demandes el magre pressupost de la Generalitat s'haurà de destinar exclusivament a Viladecans.   Sostenia el president Tarradellas que en política es pot fer tot menys el ridícul. Precisament això és el que està fent el PSC amb el seu totum revolutum d’exigències al Govern català. Exigir ara un hospital o una línia de metro obviant que quan tu governaves arreu i en època de vaques grasses no vas fer res, és tenir molta barra.

  • Vinyeta de Rafel Fortuny inspirada en la relació d'Urbaser (Florentino Pérez) amb l'Ajuntament

    Business friendly

    A Viladecans tenim molts exemples de la generositat de l’Ajuntament amb multinacionals de tot tipus. Des de Neinver i el futur outlet, que amenaça seriosament el petit comerç de la ciutat, fins a Aldi Supermercats, que va aixecar el seu centre en uns terrenys programats com a zona verda fins que foren requalificats el 2013 per manca de “pressió ciutadana”, segons l’equip de govern.   És el mateix business friendly que trobem a la polèmica reforma del Polígon Centre, on la factoria Roca Radiadors resulta la part més beneficiada gràcies a una planificació que afavoreix l’aprofitament urbanístic de les seves naus industrials en desús.

  • Cadena humana a l'avinguda Generalitat (autor: Jaume Muns)
    Butlletí Municipal

    Polígon en lluita

    Durant el passat Ple de febrer hem tornat a cosir consensos en totes aquelles mocions que versaven sobre temes socials.  Però ens vàrem mantenir ferms en la defensa de la nostra moció sobre l’aturada de la reforma del Polígon Centre,  que malauradament no va prosperar perquè només va obtenir el suport de VSP. El vot en contra que més ens va amoïnar va ser el d’ICV, ja que el seu portaveu va reconèixer que no s’havien mirat la lletra petita i hi havia moltes coses que encara no tenien clares.

  • Sóc feminista, i què?

    Sempre agrairé una activitat que vàrem fer en una formació de caps (monitors escoltes): consistia en buscar noms de persones que havien fet història, i calia dividir si havia estat per accions bones o dolentes. Se’ns van acudir poques dones, la veritat, i moltes d’elles per motius poc edificants. Quan qui duia el taller -una física, per cert- ens va fer notar aquest desequilibri, una espurna es va encendre dins meu. Al llarg de les històries vitals de les dones que ens definim com a feministes sempre hi ha quelcom que ens fa fer un clic, sovint més d’un episodi.

  • Punt de Trobada

    Sentir-se útil és el millor que hi ha

    En el passat Ple municipal de gener vàrem aconseguir salvar les cases de la banda mar de l’Avinguda Generalitat, i no us podeu imaginar com omple sentir-se així d’útil. Els veïns d’aquestes cases afectades feia quatre dècades que vivien als llimbs, perquè un pla urbanístic metropolità deia que s’havia d’ampliar la carretera de Barcelona i calia tirar els habitatges a terra. El govern local, del mateix color durant gairebé les mateixes dècades, mai havia fet res per protegir aquest patrimoni local, les llars d’aquestes famílies.

  • Butlletí Municipal

    Quan fer política pren sentit

    En el darrer Ple de gener hem tornat a fer política de debò. Tots els partits hem estat capaços d’arribar a acords sobre el nostre hospital i sobre el model educatiu, concretament pel que fa al mapa educatiu de la nostra ciutat i la problemàtica de l’escola Mediterrània. Des d’Esquerra Republicana, a més, hem presentat tres mocions: una en solidaritat amb la gent del Delta de l’Ebre per l’enèsim intent d’agressió al seu territori i dues que tindran un impacte positiu directe sobre la nostra població.